L'apnea com a complement a la teràpia aquàtica. Per ANNA VERDÚ ( membre de la UFAE ).
Atleta professional, de nacionalitat italiana i referent mundial de l’apnea.
Obté el primer rècord mundial d’apnea profunda al 1990. A partir d’aquí aconsegueix tots els records mundials d’immersió d’apnea existents, al llarg de la seva trajectòria com atleta professional, durant els 11 següents anys. Es retira de les competicions, amb els tres records mundials de les tres especialitats d’apnea.
Ha creat l’escola “Apnea Academy” , escola de formació i recerca d’apnea subaquàtica, a través de la qual organitzen diferents esdeveniments, competicions, cursos, seminaris , per tota Italià i resta del mon . www.apnea.academy / www.pelizzari.com
Actualment, viatja per tot el mon, com a docent en diferents cursos sobre apnea, com a entrenador d’apnea i impartint diferents conferències i seminaris.
Col·labora de manera voluntària amb diferents projectes i associacions, entre els quals, es troba la col·laboració amb nens afectats d’Atròfia muscular espinal ( AME ).
Umberto va començar a tenir contacte en aigua amb nens afectats d’AME, fa uns 6-7 anys i a partir d’aquí ha continuat col·laborant amb ells i es pren i parla d’aquests projectes, com un aprenentatge i motivació personal , una experiència molt satisfactòria, on aprèn i es sorprèn dia a dia, amb les reaccions que els nens afectats d’atròfia muscular espinal, tenen en contacte amb l’aigua i que fa que provoquin en ell, emocions molt positives.
Organitzen sessions d’aigua de 45’-60’ aproximadament que pot variar en funció de la temperatura de l’aigua. Umberto explica que treballa amb ells amb una temperatura de 30-32 graus i a vegades, quan poden es desplacen a les Termes de “Montegrotto” ( una de les termes més importants d’Itàlia i també d’Europa.
Umberto introdueix així, el treball d’apnea com a complement al tractament de fisioteràpia que els nens realitzen fora de l’aigua.
Durant tota la sessió, fa que els nens puguin gaudir de l’apnea i dels estímuls i propietats que els aporta l’aigua a través de diferents jocs, desplaçaments, circuits, exercicis i tècniques de respiració i exercicis de relaxació entre altres. Tot això, fa que poc a poc vagin perdent la por i es vagin adaptant al medi aquàtic, descobrint així, com reaccionen els seus cossos dins de l’aigua.
Dins del món de l’apnea, hi ha diferents tècniques. L’apnea estàtica , l’apnea en diferents posicions i flotacions del cos en l’aigua i l’apnea amb desplaçament passiu a través de diferents circuits, són algunes de les propostes de treball per a dins de l’aigua.
Els ensenyen unes regles bàsiques en els exercicis respiratoris i ells mateixos aprenen, intueixen i inventen com respirar en apnea segons les seves necessitats a través d’apnees més curtes o més llargues, deixant anar més o menys ràpid l’aire , en funció del treball que volen realitzar i dels músculs respiratoris que volen activar.
Fa que els nens a través de l’apnea omplin els pulmons d’aire i provoquin contraccions del diafragma, fent treballar tota la musculatura del diafragma , musculatura de la caixa toràcica, provocant una millora i un augment de la capacitat pulmonar, millorant així la respiració.
Inspiren augmentant la pressió pulmonar i augmentant d’aire els pulmons.
Quan han de deixar l’aire, mouen la boca d’una manera semblant al que seria la tècnica del “packing” o de carpa ( tècnica que s’utilitza en el món de l’apnea ), boca oberta i deixant anar bombolles d’aigua.
Els nens juguen amb la respiració, i ho converteixen així en un joc. És un a gimnàstica respiratòria molt important per a ells.
Ens explica que són nens que respiren instintivament i ells mateixos fan l’apnea, quan van en immersió, sabent que no han de deixar tot l’aire de cop.
Augmenten la sensibilitat del diafragma a través d’exercicis de respiració ( per sota l’aigua i en flotacions diferents ). Per tant és un treball molt important per tota la musculatura implicada en la respiració.
Fent-los treballar en apnea i portant-los sota l’aigua, poden millorar i milloren molt.
Gràcies a les propietats de l’aigua, augmenten la seva sensibilitat i el treball realitzat dins el medi aquàtic i realitzen moviments que fora de l’aigua no poden fer.
Senten millor quan es mouen per sota aigua i treballen per tant en apnea, per poder anar en immersió.
Milloren la capacitat de sentir i gestionar el seu cos, per tant aconsegueixen així més consciencia de tot el seu cos.
Utilitzen l’aire, es reinventen i busquen ells la seva pròpia tècnica per poder respirar de manera intuïtiva i automàtica.
Coneixent com poden estar afectats els nens amb atròfia muscular espinal, es podria resumir, com un treball molt positiu dins del seu tractament, fent que durant els 45’-60’ que dura la sessió, siguin lliures i feliços.
Sempre i quan no hi hagin contraindicacions, Umberto comenta que seria molt interessant el poder introduir una petita part d’exercicis d’apnea, dins les sessions de teràpia aquàtica, per segons quin tipus de lesió o malaltia, com una part de teràpia complementària.
Umberto ens parla de la importància de no exagerar amb el treball d’apnea i fer-ne sempre un treball progressiu.
Cal fer una bona història clínica i una bona evaluació, abans de provar aquests exercicis i cal conèixer amb tot detall el que estem tractant.
Actualment, es pot ja trobar evidència científica en el treball d’apnea com a part del tractament d’algunes lesions o malalties, per tant ara és feina nostra com a fisioterapeutes, investigar i compartir tots els nostres resultats en els tractament, per fer que poc a poc tinguem més eines per treballar dins el medi aquàtic i que poc a poc fem créixer la fisioteràpia aquàtica.
Grazie mille Umberto
Anna Verdú ( membre de la UFAE : Unitat de fisioteràpia aquàtica especialitzada ) / entrevista penjada en el facebook de la UFAE
